aparells del cos relacionats amb les constants vitals

Anatomia del sistema circulatori.

Sistema circulatori menor
Hi han dos tipus de sistemes circulatoris, el sistema circulatori menor i el major circulatori extern.
El sistema circulatori intern engloba el cor i els pulmons, ja que és el recorregut que fa la sang que de tot el cos arriba al cor per la vena cava, després es dirigeix cap als pulmons per la arteria pulmonar, allà la sang s’oxigena i torna al cor per la vena pulmonar, per últim una vegada al cor la sang s’envia per tot el cos per la arteria aorta.

 
Sistema circulatori major

El sistema circulatori extern és el recorregut que fa la sang que una vegada a sortit del cor per l’arteria aorta, es pot dirigir a molts llocs. Pot anar als dits dels peus per l’arteria ilíaca, al cervell per l’arteria carotica, a les mans per l’arteria subclàvia... després la sang torna al cor per la vena cava finalitzant el recorregut del sistema circulatori extern i començant de nou l’intern.

Anatomia del sistema respiratori i intercanvi de gasos.

L’aire entra al cos per les foses nasals i es dirigeix a la faringe, la part del coll on el nas, la orella i la boca es connecten, després entra a la laringe, un òrgan que connecta la faringe amb els pulmons, per últim es dirigeix als pulmons per la tràquea, un conducte cartilaginós i membranós que connecta els pulmons, una vegada als pulmons l’aire entra als bronquis, els dos conductes respiratoris que surten de la tràquea, i entren als bronquíols las ramificacions que hi ha als bronquis, una vegada l’aire ha arribat als bronquíols va als saculs pulmonars i per últim als alvèols on es produeix l’intercanvi gasos. 
Inhalació i exhalació

En cada inhalació i en cada exhalació hi han músculs i òrgans que ajuden als pulmons a que entri i surti l’aire, el diafragma i els muscles de les costelles son els més importants, el diafragma quan exhalem el diafragma puja i empeny els pulmons per a treure tot l’aire possible, però quan inhalem baixen deixant espai per a que els pulmons s’inflin al ser planats d’aire. les costelles fan quasi el mateix, quan exhalem les costelles es contrauen empenyen els pulmons, i quan inhalem s’expandeixen per deixar espai als pulmons.

Intercanvi gasos
Hi ha una cosa més important encara que el nostre cos ha de fer per a que puguem utilitzar l’oxigen que hem respirat, l’intercanvi gasos. Les nostres cèl·lules al respirar produeixen entre altres coses CO2,una substancia dolenta pel nostre organisme. Així que la té que eliminar, per aquest motiu l’intercanvi de gasos és tan important.

 

Als alvèols estan envoltats de capil·lars, on els capil·lars i els alvèols es toquen es on té lloc l’intercanvi de gasos. Dintre dels alvèols hi ha una gran quantitat d’oxigen mentres que els capil·lars estan plens de CO2, el cos el que vol es intercanviar l’oxigen pel CO2, l’oxigen anirà a les cèl·lules mentres que el CO2 sortirà del cos quan exhalem. Com ja he dit el cos vol intercanviar l’oxigen pel CO2 i ho soluciona igualant els dos gasos. Una mica de CO2 va als alvèols i una mica d’oxigen als capil·lars, així s’igualen i hi ha tant oxigen als capil·lars com CO2 i viceversa.